Gente bien, una nit d’estiu

GENTE BIEN, UNA NIT D'ESTIU

Amalgama Teatre fa de la seva vuitena producció un retorn a la comèdia, en aquest cas amb el sainet Gente Bien.
Els sainets, a la primeria del segle xx, es representaven al final de les obres «majors», per alleugerir el regust que deixaven les tragèdies i els drames. Volien distreure i divertir, i si pel camí algú quedava en ridícul, millor. En el cas de Gente Bien, Santiago Rusiñol fa una dissecció satírica de l’aristocràcia «industrial» barcelonina, burgesos a qui els Borbons atorgaren blasons i títols a canvi de diners i favors.
D. Santiago, quan els contemporanis retreien que –sent un home d’una capacitat innegable per al teatre– «malgastava» el seu talent en obres menors i intranscendents per comptes de dedicar-se a l’alta comèdia, responia que una mirada sobre l’alta societat del nostre país només podia inspirar sainets i vodevils. Aquesta anècdota enllaça amb total coherència amb una piulada que vaig llegir fa poc, a propòsit de la investigació parlamentària de la família Pujol. «En aquest país la classe treballadora no té treball, la classe mitjana no té mitjans, i la classe alta no té classe».
Vaig pensar que, la Gente bien de qui Rusiñol parlava amb ironia ha perpetuat les estirps, durant cent anys, a través de l’endogàmia i la interacció en els negocis. I, malgrat les seves baixes condicions professionals i morals, encara avui ocupen els llocs estratègics de l’economia i el poder.
Tornem als sainets: tradicionalment són peces curtes d’un sol acte. Aquí, als d’Amalgama, la cosa ja se’ns complicava. El grup és nombrós i calen textos que ens permetin a tots trobar el nostre moment... És per això que vaig gosar posar Gente Bien a la coctelera i afegir-hi fragments del Somni d’una nit d’estiu de l’imprescindible William Shakespeare. No és l’únic ingredient exòtic que hi trobareu. També hi ha un polsim d’Oscar Wilde i una culleradeta d’algun monòleg del mateix D. Santiago. I ja ho tindríem... O ens faltava algun ingredient que arrodonís el còctel? És clar, música...! Què seria una estrena nostra sense cançons? Aquí la tria va ser molt fàcil. L’acció està ambientada als anys 20 i a Barcelona. L’aparador d’aquell Paral·lel va desplegar un ric mostrari de possibilitats...
I, per fi, ja podem dir que ho tenim. Ho hem remenat força estona, hi hem afegit xampany, unes gotes d’angostura i... Esperem que el resultat deixi els nostres clients ben contents.
Miquel Agell

FITXA ARTISTICA

Comèdia confegida a partir de “Gente Bien” de Santiago Rusiñol i
“El somni d’una nit d’estiu” de William Shakesperare,
amb incursions d’altres textos rusiñolescos i també d’Oscar Wilde.

Pasqual / Clar de Lluna PEP PADRÓ
Armanda / Lleó                    MARTA SERRA
Teresa / Tisbe MERCÈ VALLEJO
Marieta / Píram                    ÀNGELS CASTRO
Miquela / Mur                       MERCÈ PUIG
Comte de Rierola RICARD POYATO
Comtessa de Rierola LAURA FERRUZ
Donya Anita CRISTINA PONS
Don Enric de Peratallada ESTEVE NIELL
Guillem Rupit, fantasma JAUME CATALÀ
Marquesa de Casavella MERCÈ MAYOS
Coloma OVÍDIA NAVARRO
Elvira   IRINA MATA
Senador JAUME CATALÀ
Senadora   ANA BELÉN
Doctor Rocarol     PEP CREUS

Dramatúrgia i direcció                    Miquel Agell
Coreografies   Laura Ferruz
Escenografia Eloi Linuesa
Edició musical      Eduard Tenas
Disseny gràfic                                  Víctor Navarro

Temes musicals:
EL VESTIR DE’N PASQUAL Lletra de Joan Misterio i Música de Joan Viladomat
CANASTOS Lletra de J. Palasco i Música Aldo Locatelli i Alessandro Taccani, la versió castellana és de Jesús M. de Arozamena
LA MARIETA DE L’ULL VIU Lletra de Faust Casals i Música de Càndida Pérez
REVETLLA D’AMOR   Lletra de Rossend Llurba i Música de Càndida Pérez
ELS FOCS ARTIFICIALS Lletra Joan Misterio i Música Vicenç Quirós

Agraïments:
Escola Sagrada Família, Centre Catòlic de Sants, ...

IMATGES

Fotografies: VICTOR NAVARRO